A punt per marxar. Només ens falta carregar les bosses a la furgo i ja estem a punt per emprendre el viatge a BCN.
Ens acompanyen en el nostre viatge, els entrenadors Dani Serra i Jose Soto. Sabem que s'hauran de carregar de paciència al llarg de tots aquests dies, però per sort estan força motivats i de ben segur que l'experiència valdrà la pena.
05.02.09
06.02.09
07.02.09
08.02.09
09.02.09
10.02.09
11.02.09
12.02.09
13.02.09
CLIK A COMENTARIOS...
Fins aviat
10 comentarios:
5 DE FEBRER
2n dia Zulú:
Hem sortit d’Andorra després de carregar totes les maletes i esquís dins de la furgoneta.
Després de conduir (Jose) fins l’aeroport, descarreguem i aparquem la furgo on havíem reservat.
Posem les bosses dins la zona de facturació, després de contestar a totes les preguntes de l’encarregat. Marxem per entrar a la zona d’embarcament. TOTES LES PREGUNTES??? NO!!! Una pregunta no l’hem contestat correctament, i encara no ens hem adonat... Arribem a la zona de control i passem pels túnels “despulla-persones” i... sorpresa! No havíem contestat bé a totes les preguntes i, algú, no direm qui (s’ha de mantenir l’anonimat) havia descuidat la bossa necesser plena de botelletes de gel, perfum... i mira que ho havíem advertit!
Al final, i gràcies a l’amabilitat i l’educació, ens permeten facturar una bossa de mà de més...
Ja estem dins l’avió, i mira que en un principi pensàvem que ens sobraria temps i estaríem avorrits a la sala d’embarcament... sort que ens hem aixecat d’hora...
Estem mirant una peli en “chicano” o “yanki”... segons el canal de selecció... cadascú al seu gust...
I a continuació, les declaracions més esperades del dia:
Rui: “Ara mateix no vull dir res!” (està escoltant la peli...)
Enric: “Està dormint...”
Jose:”Estic controlant el comportament dels flaps (“por si la cosa se pone fea”).
Marc:” Tenim un bon viatge i desitgem fer-ho el millor possible”
Jordi: “No se m’ocorre res ara mateix”
(L’Enric ja està despert), de fet, és que ja hem arribat a ATLANTA, i quin pal... llocs per accedir, un altre control, més llocs on has de passar pels visors “despulla-persones”... i finalment, ja estem esperant a la porta d’embarcament per tal de pujar a l’avió, i com qui no vol la cosa, doncs ens connectem per mirar alguna coseta d’internet (blog de la competi).
Ufff! arribem a les 08h del matí hora d’Andorra, aquí són les 12h de la nit.
En aquest moment el temps és variable.Estem a -10 graus de temperatura i molt contents encara que força cansats després de tantes hores de vol.
Continuarem informant a la concurrència.
Fins aviat
06. 02. 09
3r dia Zulú
Ja hem acabat el dia, ja?No, encara queda tornar a fer maletes per marxar a un altre hotel que ens ha preparat l'organització, bufff. I també hem de modificar demà el blog per dir-vos on estarem... ja podeu estar contents de la informació que us estem donant...
Bé, avui el dia ens l'hem pres amb calma i descans, hem esmorzat el que ens havien deixat els equips de: Puerto Rico, Turquia, Iemen, Marroc i part de la delegació del Canadà, amb els que compartim com podreu pensar l'hotel, o part d'ell...
Fins l'hora de dinar, hem anat a fer una volta pels voltants del riu Boise (gentilici de la població, i no al revés), fins la zona del zoològic i després per la zona cèntrica de la població i cap a casa, a jalar, que ja començàvem a tenir gana, gana? Gana amb la que ens hauríem quedat de no ser per que ens han sobrat "racions de supervivència" i les hem compartit com a bons germans.
Aquí va una petita mostra dels problemes amb l’idioma:
A.-Pots demanar aigua sense gel a alguna persona?
B.-Jo? I com ho faig?
B.-No va ves tu, que jo no sé...
A.-Que si... vinga va, digues-li: "uater uizou ais"
B.-Com? ...er ouiais?
A.-No... "uater uizou ais"
B.-Ahhh d'acord ara vaig...
A.- Però porta-la sense gel...
Després d'uns quants minuts, (no cal precisar la quantitat...)
B.- Ja la tinc, però no sabia com demanar-li sense gel.... i la porto amb gel!
Descans de, ja... ja s'ha acabat el descans... apa... torna amb la colla: Jose, Rui, Marc, Enric, Jordi... que si, que ja sabem els noms de la gent que esteu... doncs crec que si espereu, us presentem al:trrrrrrrrrrrrrrrr tachan LIAM!!!, però no Liam Nison (s'escriu així?, crec que no, però eh que m'he fet entendre?) un xaval de lo més trempat de la parròquia dels voltants... de veritat, que ens ha tocat la loteria amb ell! llavors, que tota la colla, i jo també... cap a la Boise City! A buscar el lloc de les reunions dels caps de delegacions, a buscar uns adaptadors per l'ordinador, pel carregador, pel tocal-nas, i per tot alló que ens feia falta...
Després de deixar al pobre Liam amb el Jose dins de la reunió, (pobre Liam) hem anat a buscar les cosetes que ens faltaven, o adaptadors pels "plags" o "bateris" i la votació ha decidit amb molta diferència i per ecologia absoluta, comprar els adaptadors dels endolls!! (que plags ni que niño muerto)
De camí cap a casa, he pensat que per treballar l'orientació espacial, què millor lloc que els EUA (que tenen molt espai...) doncs, apa, que faci un altre de guia que jo no tinc ganes (encara era molt d'hora per arribar a casa i no fer res), i ja veurem qui sap portar-nos de camí a casa... total desconcert i poca política social. Al final amb una mica d'ajuda i uns quants passos de més hem arribat a l'hotel...com es diu? Ja ni us recordeu, va, sense mirar el Blog.... no pensàveu que fos tan fàcil veritat? Doncs imagineu-vos per demanar-ho amb anglès!
A la nit sopar de Coles de Terol, com? Mira que sóc... volia dir: Colesterol! (hamburguesa, amb patates, ketchup i de més additius que només treuen el poc gust que té la carn).
I per últim, a que no sabeu com li diu un de Boise a les patates?
-Doncs...tates, i així ho fan més curt a l'hora de parlar i escriure, ja sabeu, lo de la crisis!
07.02.09
4t dia Zulú
Avui ha començat la història tranquil·lament, havíem d'esmorzar, deixar preparades les maletes per poder-les transportar i marxar a la inauguració dels SPECIAL OLYMPICS WINTER GAMES...
Hem arribat amb força temps per descansar, conèixer i saludar altres equips que no coneixíem, o que volíem tornar a veure... "le Bleu", "Monaco" "España" quina gresca dins de les carpes... la palma d'or EUA... clar hi havia tants yanquis com en tota la resta dels equips junts... però, "LA ROJA" i els iemenis del Iemen, no es quedaven molt darrere, potser si, però clar els USA eren tants... no val, i punt!
Han pogut trobar-se amb amics d'altres esports, sobretot hoquei, i al mateix temps: vinga a fer-se fotos amb tothom... llibertat fotogràfica diria jo... donava igual si el/la coneixien o no, tant fa...
Quan ja estàvem fora la carpa per prendre l'aire i després d'haver buscat fotos dels logos de tots els equips possibles, ens han avisat que aviat hauríem d'estar preparats per l'espectacle, que no ens belluguéssim del lloc... A l'entrar al passadís de l'estadi on estava tot preparat... KENNY G ha vingut a buscar-nos per fer-se unes fotos al nostre costat, per poder pujar el seu caché, nosaltres no ho enteníem, però el Dani ha fet l'esforç i ha deixat fer-se-les.
QUE COMENCI L'ESPECTACLE... tot l'estadi ple de gom a gom, hasta la bandera o com si ho voleu dir d'altres formes (no oblideu dir-ho en cursiva si no és en català). Impresionant, meravellós, espectacular, wonderful, màgic... i totes aquelles paraules amb les que descriviu alguna cosa que se'ns pot anar de les mans, però al final tot surt al peu de la lletra (no falla res...) Van entrant totes les delegacions per ordre alfabètic, però no sé quin ordre tenen amb l'alfabet als EUA, per que han entrat els últims... (mira que són yankis... ah clar, han entrat els últims per que són els amfitrions... ara ho entenc...i mira que buscava un ordre diferent a l'alfabet i no el trobava... Música, espectacles, balls, (d'alguns extra) i discursos i vídeos que fins i tot al més tronc li han arribat al cor... i mira que parlaven raro, eh, però arribar, arribava. Finalment aprofitant que ens havíem de separar per esports per anar a l'hotel i a les diferents capitain's meeting doncs... i torna-li la trompa al xic... la família Kennedy, si, el que esteu llegint, la família Kennedy, ens ha demanat si volíem ballar dalt l'escenari amb ells... i clar, Dani havia de tornar a fer un sacrifici per pujar dalt l'escenari a ballar amb ells, ningú no volia fer-ho...
Després de la capitain's meeting tota super rara, (parlaven d'una manera molt extranya), hem agafat un bus i hem vingut cap a l'hotel a descarregar, desfer les maletes, dutxes i nanits... Zzzz, Zzzzz
Fins demà? Si, doncs us explicarem més cosetes que passin a l'altre costat del riu (és així com es diu un lloc on passa molta aigua amb molt corrent, no?)
5è dia Zulú:
Deu ni do avui! a les 6 del matí hora local ens hem preparat per marxar… amb la rasca que feia… (-15) sort que tots anem ben abrigats… crec que ens ha despertat l'esmorteidor de l'autobus i el fred del mati.
Liam ens havia dit que per arribar a les pistes necessitàvem una hora i ningú no l'havia cregut, però realment tenia raó… i si no que li demanin al Rui, que ha estat fent xus tot el camí…
Les curses preparatòries o de clasificació o d'asignacions han anat molt bé, han fet una bona esquiada… tots per igual i amb uns temps força semblants, això ja imaginava que passaria, ja que estem esquiant tots més o menys al mateix nivell… ara falta mirar l'edat, sexe, i les habilitats o mancances de cadascú per fer l'agrupació final i llavors… que guanyi el millor: ANDORRA
Després de dinar i d'haver fet les dues mànegues, hem esquiat una mica per tal de relaxar-nos la musculatura i la ment i, al mateix temps, i aprofitant que tenim guia particular, doncs a conèixer les pistes de Bogus Bassin Resort… una petita reunió (coach meeting)el just per parlar de coses serioses i importants, la palla de les reunions anteriors no cal fer-la…
No sé que ha estat pitjor, el pujar amb totes les corbes, pitjor que el Coll d'Ordino, o baixar, pitjor que pujar i baixar junt… i a més a més, el fred de la tarda (-10ºC) i més curves, i més fred, i més curves… i la calefacció d'un autobús vell que feia un tufo a vell i a tancat que deu ni do.
Per la tarda, a l'arribar a l'hotel… mini descans, treball d'ordinador i dutxa abans d'anar a sopar, i torna a pujar al bus per anar fins al menjador general de l'organitzacio, i mira per on, a la sala del costat una mega sala plena d'activitats per tots els que estàvem alla. Però no ens quedem fins molt tard, que d'aquí a una estona: diana matutina per aixecar-nos i patir mal de cap perquè el bus va a tope i tenen la calefacció molt forta, però anuncien neu per la nit i baixades fortes de termòmetre…Segurament exigeren una mica i així de ben segur que no s'equivoquen, a nosaltres també ens passa a Andorra, oi?
Ara mateix amb ganes de dormir i amb la colla al llit per estar llestos demà a la clasificatoria…
B7S per tots i totes,
L'equip d'esquí alpí SO Andorra
09.02.09
6è dia Zulú
Ens hem aixecat més aviat que mai, amb més fred que mai (-30) i una boira que podies tallar-la amb forquilla i ganivet, i si et quedaven molles les recollies per dinar al mig dia amb una cullera... però que dius? Estas molt cansat ves a dormir i demà serà un altre dia...
Hem pogut fer una bona esquiada després de l'escalfament i l'entrenament previ per la pista de entrenament i les colindants...
Després hem fet la primera mànega amb un bon resultat per part de tots, especialment Rui que ha millorat molt...
La segona mànega ha quedat anul·lada per culpa de la boira, que ha baixat fins la pista.
Demà serà l'hora de la veritat... i per sort, hem pogut convencer als coach dels altrs equips per regalar-nos mitja hora per la resta dels dies i així dormir una mica més...
Felicitats Andorra, teniu uns esquiadors impresionants!
10.02.09
7è dia Zulú
Valio la pena... i tant que val la pena... encara que com els hem dit mil vegades no hagués estat així el resultat de les curses.
Avui tampoc no espereu gaires comentaris o acudits... el temps passa factura i ja és hora d’anar a dormir...
Són les 22:30 i demà el gall cantarà molt d’hora...buff no vull ni pensar-ho...
Com moltes vegades s’ha dit... una imatge val més que mil paraules... doncs mireu les fotos i ens feu vosaltres els comentaris a nosaltres... per un cop després de tants dies també ho podríem fer així, no? Tranquils que no serà sempre d’aquesta manera...
Anem a dormir, fins demà.
11.02.09
8è dia Zulú
Hola famílies i amics:
Si, ja estem aquí un altre cop (com diuen uns italians hostatjats al mateix hotel), però si no fóssim aquí, us hauria costat més trobar informació sobre els vostres esquiadors... que no impossible, però si difícil i amb poca informació, i no de primera ma, llavors no ens podeu mormolar quan arribem a casa... ; )
Avui ha estat un altre dia més per marcar al calendari... si, així ha estat... quatre medalles més al palmarès dels nois; si mireu la resta del blog o les fotos sabreu com i per qui són cada una d’elles.
Per poder-ho celebrar, hem anat a sopar com cada dia la menjador que l’organització ha preparat per poder sopar amb la resta de les delegacions que així ho desitgen; per rematar la feina, (ara si) em començat a barallar-nos... primer amb el Marc, després amb Enric, amb Jordi i per acabar... no, no ha estat Rui... ji ji ji, ha estat un altre cop Enric, ja us podeu imaginar l’energia i el que he aguantat... quatre combats de SUMO, però res de tonteries, no, ja voreu les fotos ja...partides de ping pong, curses de cotxes, campionats de basquet, concerts de música, karaokes...
Finalment hem decidit aprofitar el dia per visitar Boise i així també veure alguns dels altres esports que estan participant als SOWG, no cal que expliquem què volen dir les sigles, no? Així mateix per fer-vos alguns detalls, però només per qui estigui mirant el blog i es porti bé amb nosaltres...
Divendres sortirem de camí cap a casa aproximadament a les 11:30, mare de deu la que ens espera... recordeu? “tunels despullapersones, controls de bitllets d’avió, declaracions de que no he exportat res de “casa usa” i no se quina mena més de tonteries” que si un penjat/da volgues passar matèria prima per fer bum, bum, bum... no li seria molt difícil de importar...(igual que a les pelis)...
(Una pausa, que algú que estava aquí ha d’anar a:
“canviar l’aigua al canari”
“enviar un fax”
“fer-li una visita al senyor roca”, o tantes altres expressions que hi ha al respecte...)
Per cert, sabeu una cosa? Doncs us la contarem:
Pensàvem fer-nos fotos amb Sor-senaguer, però no va poder ser...
Pensàvem fer-nos fotos amb Jack i Xan,i tampoc va venir...
No sabíem que vindria el vicepresident dels EUA, llavors, intentarem fer-nos amb ell la foto i ja esta, que pugui dir... m’he fet una foto amb uns campions als Special Olympics Winter Games 2009, soc una persona amb molta sort...
Fins la propera noticia,
SOA (in Boise)press.
12.02.09
9è dia Zulu... i penúltim (sempre hi haurà alguna cosa més a afegir algun dia...)
Tot ha començat amb molta tranquil•litat, ens hem aixecat més tard, cosa que ens ha permès dormir una mica més (2 hores...). Desprès d’esmorzar amb molta calma, i no com havíem de fer cada dia.
Amb calma, per no perdre el ritme del dia, hem anat a fer un tomb pel centre de la ciutat i a fer algunes compres per només alguns de vosaltres... al mateix ritme, hem anat a dinar una bona hamburguesa (si, no són com les de Mc burro o les de Burriking)amb bona companyia (tots nosaltres i la voluntària encarregada dels transports).
Una bona partida al futbolí, a les pastilles (com una mena de pastilla de hoquei); al hoquei flor (no se exactament com s’escriu) i seguidament al hotel (amb molta tranquil•litat per no perdre el costum)a preparar les maletes per estar tranquils l’endemà al matí abans de marxar a l’aeroport.
Després de preparar les maletes, hem tornat al centre de congressos per poder sopar una mica, no gaire, ja que tot seguit teníem pendent una lluita més de Sumo, però aquest cop no els hi vaig posar tan fàcil... i mira que em trepitjaven el peu... per cert, l’Enric no va poder venir al campionat andorrà de Sumo, donada la coincidència de dates del campionat de rallies... al final es va donar per desqualificat per la manca d’assistència, encara que no se ven bé quí va guanyar el de rallies....
A la nit, ens vam acomiadar de la resta de voluntaris amb molta alegria per totes les situacions viscudes amb ells, i algun més que d’altres veritat Enric, Rui i Jordi? (a Marc ja el nomeno ara mateix) A l’arribar, ens vam retrobar per enèsima vegada a la delegació d’Akinostan..., no, de ... Tampocostan?... no tampoc era això...ja ho tinc, Kazakhstan (però tampoc no estic segur...) que tios... els vam poder convèncer per canviar-los l’anorac seu pel de la seva delegació... a veure, fem conters:
Jordi canvia el seu pel de Veneçuela, Enric canvia el seu pel del Liam (voluntari adscrit al nostre equip), Rui, perdó, Enric a canviat el de Rui al voluntari “Ostia cojones” el Marc a canviat el seu a la selecció de Kazakhstan, llavors, quants quedem amb anorac? Només queda el meu que li he canviat a Jose per canviar-lo per un anorac del voluntari de les botigues de material oficial... i el de Jose propi que no sabem hores d’ara si el podrà canviar... ja us ho direm al arribar.
No marxin encara amics que encara hi ha més coses a contar...
16.02.09
Penúltim dia Zulú
Hola seguidors, aquesta si sembla ser el penúltim escrit fins a molt temps… però com a molt, 4 anys, ja sabeu fins les properes competicions…
La tornada va anar tota “sobre ales” hores i més hores de vol, encara que la anada, com a mínim a mi, em va semblar més pesada, segurament pel canvi d’hores i tots aquells canvis biològics que patim al cos. L’única cosa que no va anar sobre les ales de l’últim avió foren els diners que em van prendre de la cartera a l’avió de Salt Lake City- París, segurament ho faríem per estalviar-me la preocupació de mirar si el dolar estava més alt o més baix en aquell moment i no perdre cap cèntim, així com l’inconvenient d’anar al banc, fer cua...
L’arribada fou abans del previst, una hora més o menys i la benvinguda com era d’esperar... molt agradable i necessària, sobre tot pels atletes, encara que nosaltres també ho varem agrair.
Per finalitzar, dir-vos que al llarg d’aquesta setmana, farem una trobada per mirar les fotos, berenar, ensenyar les medalles i simplement reunir-nos amb la gent que està amb nosaltres, i si la premsa també pot venir, doncs llavors aprofitarem per fer una mica de repercussió mediàtica...
Una abraçada a tothom,
SOAndorra (in Andorra) press.
Publicar un comentario