Noooooooooooooooooo, no us hem explicat encara les curiositats de Boise, però si no tenim cap secretari/a, doncs som el head coach i el coach qui ha de fer aquesta feina per tal de tenir contents a tothom...
Bufandas argentinas....
Les bufandes, no són argentines, potser alguna, però no crec que sigui el cas... tampoc són d’Israel, encara que potser també alguna ho sigui...
Aquesta és la veritable historia de les bufandes explicada pel Liam (el terror de las nenas):
Hi havia una vegada... no, comencem d’altra manera... fa molt i molt temps... no, tampoc va bé...A un poble molt petit, si, aquesta si... hi havia un/a... segur que era dona! Se li va ocórrer la idea de (pensem que...) fer que tots els atletes del mon tinguessin alguna cosa en comú i al mateix temps personalitzat (Specials Olympics) Llavors va pensar que moltes persones sabien fer ganchillo i que si els fessin arribar una petita quantitat de fil podrien fabricar alguna, una o moltes... en un principi, aquesta persona, únicament i pensant de manera molt optimista arribarien a tenir unes quantes... 2.000, 3.000.... es tractava de fer una petita col•laboració amb temps personal per participar activament al projecte de fer possible els Specials Olympics Winter Games...
Però, van tenir un imprevist... una revista de costura va escriure un article per tal motiu i motivar així a tots els seus lectors i amics d’aquests a col•laborar, donat això els primers dies ja els van arribar més o menys la quantitat final estimada, però no va quedar així... cada dia arribaven més i més, si els primers dies arribaven 4 o 5 paquets diaris de bufandes, els últims ja arribaven quantitats desmesurades, bufandes de tota mena i tipus, sempre respectant els colors establerts, fins a 53.000 unitats.... maco veritat?
Doncs no acaba aquí... una dona a punt de morir de càncer volia fer unes quantes abans de “marxar” i amb l’empenta i voluntat les va poder acabar i fer arribar al destí, també els alumnes de diferents escoles van participar a la causa, una dona d’edat avançada, sense cap motivació a la vida, va tornar a somriure pel motiu simple de poder ajudar i tenir-ne alguna cosa a fer... i així, una llista interminable, de petites histories que no acabaríem mai d’escriure, i totes elles al voltant d’un únic projecte... ajudar sense esperar res a canvi.
Des de Boise Press: Liam. jijijijiij
